Escenes quotidianes Vol. VII

LETRA

Escenes quotidianes Vol. VII

Un centímetre cúbic de soma.
El ball de l'alienat que mai passa de moda.
Pastilles per dormir, per no dormir, per somiar, per volar,
un desert a la boca.
Un mapa a la pupil·la i un pèndol que oscil·la
entre el goig i la ferida.
I es rovella una vida.
L'eufòria a les mandíbules, la llum als ulls,
la lluna d'espill i el desig a caramull.
Ansietat, depressió, plaer a trenca coll.
Immunes al dolor? No.
Deliris d'alcohol.
Parlar hores i hores amb el sostre.
Tremolors, picors, visions de monstres.
Cadascú ballant amb les seues addiccions.
Hi ha politoxicòmans i addictes només a facebook.
Yonkis del futbol, ​​yonkis del nostre senyor,
Nuevas generaciones i drogates de Pokémon Go.
La llei i la moral. El perdó ha de ser legal?
Qui vol ser gent normal? Qui és el tarat mental?
El dret a fugir una estoneta, a escapar.
El deure de quedar-se a bregar, a batallar.
Boogie Boogie
El paradís és un exili
Massa sol·licituds d'ingrés al cementiri
Massa sang, massa guerra,
massa mort,
massa bales perdudes als guetos del món.
Les drogues són tan velles com la gent, mira,
i la prohibició omple les presons de pobres.
El negoci és el negoci, compares.
Cui prodest. Volum VII.
Escenes quotidianes.