Romanç de Sant Rorro

LETRA

Romanç de Sant Rorro

Déu em done inspiració
per a poder explicar
la vida d'un sant varó
que és digna de mencionar.
Que vinga el Déu Baco,
que ens porte un porró
i que ens allumene
en esta ocasió.

És Sant Rorro el més lluït
i és el sant més miraclós,
que per a pagar mitjeta
mai no ha segut pereós.

Quan era xiquet
apenes parlava
anava a les tendes
i s'emborratxava.
Quan ja se feu més fadrí
li augmentà la devoció,
no podia passar dia
sense prendre canyamó,
per allà on anava
prenia amistat
amb les tavernes
que el donen fiat.

Sabia totes les tendes
quin vi era el el més eixut,
on el venien barato
i on el donaven més pur.
Allí se gastava
si portava, un duro i
se n'anava a casa
amb un pet com un xurro.

Quan tenia més edat,
ja tenia millor cor,
es feu molt aficionat
a donar el >.
Si deien ,
tirava la falta,
Sant Rorro mig cànter
de vi se calava.
Si alguns per casualitat
teniu la dona partera,

en compte de xocolate
doneu-li la bota plena;
que és la millor medicina
per a la partera avui,
en compte de la gallina
doneu-li un cuiro de vi.
Senyores que el caldo dóna inflamació,
doneu-li ginebra i vi del millor.

Sant Rorro prengué amistat
amb una beata,
quan anaven a resar,
omplien la carabassa
i quan aplegaven
a l'amen i glòria
els dos s'empinaven
la carabassola.

Per a final del Rosari,
es menjaven un mosset,
entraven en la bodega
i omplien el tonellet;
puix vindria a cabre
decàlitre i mig
i tot se'l colaven
abans de les sis.

La beata ja parlava
en Italià i en francès
i Sant Rorro se n'anava
caiguent-se pel carrer;
cantant seguidilles
aquell malfeiner
anava borratxo
com un dolçainer.

Quan es va morir Sant Rorro
molts amics l'acompanyaren,
com tots volien portar-lo
a l'últim se sortejaren
i ademés portaven
deu cuiros de vi
per anar tastant-lo
durant el camí.

Adiós Sant Rorro bendito
que mai has quedat a deure,
dóna salut als borratxos
i moltes ganes de beure,
que el vostre perdó
en la glòria eterna
al cel ens aguardes
amb la bota plena.