Exercici seixanta

LETRA

Exercici seixanta

"Pinotxo és un putxinel·li un xic fatxenda, però
s'expressa amb una sintaxi excel·lent."

Al terrat hi ha xerinola
ximxiviri damunt dels totxos
baixa per la xemeneia
i es converteix en un xiuxiueig.

A Bordeus diu que els més xovinistes
beuen xampany, però aquí baix
Perdo Ximénez només xarrupa xerès.

Amb vi xarel·lo, aquí només mengem xató
i els pixapins xocolata amb xurros
en xicres del carrer Petrixol,
mentre parlen de ximpleries en xava.

Els xilens teixeixen xals,
a Texes no en vesteixen.
Ni xeviots ni xinel·les perquè no s'hi atreveixen
(I tanmateix ens van de xulos).

En Txema, eixelebrat pel xacolí toca la xalaparta
a la panxa d'en Patxi que perd la txapela i s'exalta
i li diu "xeeee, relaxa't".
I ho fa d'una forma ben complexa,
toca el saxo de manera laxa, poc ortodoxa.

I al mateix moment en un stage a Mèxic,
Txevtxenko xuta una xilena
i la hinchada explota quan la xarxa cedeix i es trinxa.

Les xifres que no es mereix s'engreixen exageradament.
A Luxemburg, un ximpanzé, va i vexa un xipriota.
Fuma haixix, va molt deixat i es clar no té xicota.

El xef prepara un xeflis: patates xips cruixents,
escarxofes amb anxoves,
xoriç amb ximixurri i beixamel fent xup xup.
Vi de garnatxa i de postres un xuxo de can Foix...

Al Txad si tenen xamba, s'abasteixen de deixalles.
Caixa o faixa.

I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?".
I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no".

Bufa xaloc al vaixell,
en Xavier recull la xarxa feixuga i reflexiona:
Els peixos neixen, creixen, es reprodueixen,
moren... I no es queixen.

El xicot que va conèixer en un xat
s'aixeca per un kleenex.
La Xuxa, panxuda i xopa,
xiscla encara d'excitació a l'entrecuix
i xiuxiueja: "Eixuga't i tornem-hi!".

I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?"
I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no".
I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?".
I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no".

Microxips i una xiruca eixerida,
i un dibuixant xiroi xiula i es clava una xinxeta a l'índex.

Fa xafogor, un xixarel·lo fa créixer un esqueix moix
i el seu amic el coix li aixafa una maduixa.

Xalen el bruixot i la bruixa,
Un xiquet xinès exigeix el seu xumet
i un LP d'en Xesco Boix.

La Xènia s'enclenxina mentre el xòfer fa sonar el clàxon.
Xàfec, xavalla en xecs i un expert en explosions
es deixa endur per la disbauxa.

Patxanga en estat de xoc: xarlatans, taxis, faxos,
flaixos Groucho Marx, Quixots i Santxos.
La rauxa s'estén d'Elx a la Garrotxa, d'Andratx a Flix.
I un xafarder llegeix el Xoriguera.

I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?".
I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no".
I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?".
I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no".

"La xilografia exclusiva del text d'alexandrins d'en Xènius sorgeix d'un pretext que ara mateix està fora de context: un gronxador sense reixes.